Notícies

Hi ha moltes discussions sobre l'ús del connector d'alimentació; de fet, l'usuari pot afegir el connector d'alimentació al model de programari existent, que s'utilitza per connectar les preocupacions empresarials i les preocupacions transversals. A causa de la semàntica AOP, la part del connector depèn de les preocupacions empresarials i la part transversal depèn del connector d'alimentació.

Aleshores, al voltant del connector, l'usuari pot fer una sèrie de seleccions, sense haver d'introduir manualment cap contingut, poden ser les preocupacions comercials, el mode de connexió de les peces i les preocupacions transversals identificades (aquest pas consisteix a determinar la informació mútua AOP i la informació emmagatzemada al connector per aconseguir-ho, és clar que aquesta informació d'exportació de peces és factible).

També s'argumenta que, per tal de permetre una transició fluida entre el disseny i la implementació i donar suport al disseny arquitectònic de baix nivell, les eines de modelització orientades a aspectes basades en enllaços han de donar suport a un marc de codi que generi automàticament diferents tècniques d'implementació d'AOP a partir del model de disseny. Això permet al desenvolupador centrar-se en la construcció del model mentre l'eina de modelització genera el codi automàticament. La generació de codi millora la productivitat del desenvolupador i redueix els errors. El mètode de modelització orientada a aspectes basat en enllaços millora la reusabilitat de la tecnologia AOP i millora l'eficiència del desenvolupament de programari evitant la inconsistència entre el disseny i la implementació. El dissenyador pot dissenyar AOP amb la idea orientada a objectes i el desenvolupador pot continuar la programació posterior segons el marc de codi generat.

També s'ha suggerit que es van introduir connectors per donar suport al modelatge orientat a aspectes, mantenint la separació de les preocupacions al principi del cicle de vida del programari per abordar l'especificació de les preocupacions transversals a nivell arquitectònic. Una de les principals raons per les quals es van introduir els connectors va ser proporcionar suport per a eines de desenvolupament estàndard. Les solucions basades en UML per afegir connectors són més acceptables. Els connectors són un identificador senzill i potent per al modelatge orientat a aspectes. Però per reduir els errors en el mapatge de models al codi i per proporcionar suport al disseny de l'arquitectura subjacent, també es requereix la generació automàtica de marcs de codi AOP.

Així, en general, els enfocaments de modelització orientats a aspectes basats en enllaços es poden introduir de manera transparent en la fase de disseny analític del programari i poden guiar l'escriptura posterior de codi AOP per aconseguir una connexió perfecta entre el disseny i el codi.